ELS NOSTRES ESPECTACLES

Una inauguració sense paraules.
Aventures i emocions a alta mar.
Venedors esbojarrats i invents per a riure

SOM PALLASSOS

Pallassos. Ni clowns ni punyetes. Pallassos és el que defineix millor com som. Amb tots els pros i contres. Sí, sí. Darrere la poètica de la paraula també s’hi amaguen contres. El mateix diccionari ho defineix com «artista còmic» però també en el sentit despectiu que tothom ha sentit o utilitzat alguna vegada. «Persona que pel seu capteniment poc seriós i inconsistent no mereix ésser tinguda sinó com un objecte de divertiment».

Tot i que, ben mirat, els pros i els contres és el que ens donen una dimensió més completa del pallasso.

Un pallasso és un actor, un artista. I la comèdia la seva essència. Però també és un objecte de divertiment fruit de la poca seriositat amb la què es pren les coses -matitzem: algunes coses; les grans coses-. L’aura despreocupada d’un pallasso es desdibuixa quan una cosa important per ell està en perill. I la seva lògica comença a barrinar per sol·lucionar-la. I aquesta lògica -tan il·lògica per molta gent- ens dona la solució menys esperada (i segurament més divertida). I ens demostra que la seriositat està sobrevalorada. L’humor ho embriaga tot i la mirada neta d’un pallasso et retrata.

▼ TRAJECTÒRIA

Parella de 2 vam començar el 2008 amb espectacles petits, estripats i desenfadats en festes particulars que ens han curtit i ens han permès millorar l’ofici i pendre-li la mida. Des de llavors, la companyia ha anat evolucionant fins on som ara i d’aquesta manera, mica en mica, hem anat creixent i madurant per poder projectar espectacles amb una premisa, potser agosarada, però molt estudiada: que cada projecte ens aportés un canvi nou, un pas endavant, una millora. Una nova història amb una nova mirada.

D’aquí n’han sortit espectacles tan esbojarrats com l’Amb-bulant’s (que ha recorregut tants racons i tantes festes que no ho podem ni anomenar) amb uns pallassos amb l’estil més clàssic, presentant invents i trucs que fan riure però que no deixen de retratar uns comportaments que xoquen amb la lògica dels adults. Un xou de carrer per improvisar, mantenir el vincle amb el públic i fer-los partíceps de tot el que passava davant dels seus nassos.

Seguint la premisa, calia un nou petit gran repte. Ara voliem provar un espectacle de gran format, una obra de teatre amb una escenografia artesanal però vistosa. I amb una història contundent. En aquell moment, una tela blava enorme de 15x15m dins d’un bagul ens va arribar a les mans. Era un d’aquells regals que no saps si són un regal o una mala passada. No sabiem com guardar-la (per què guarda-la?). Ni què fer-ne, com aprofitar-la. Potser simular el mar? I pam! Aquesta era l’excusa perfecte per ambientar la nostra obra en un vaixell, el Tastavents, i crear una història que parla d’ecologia però també de la percepció que tenim de l’èxit i el fracàs. La Bèstia de la Mar Salada continua navegant gràcies a la bona acollida que té; una història bonica, moments plens de riure, connexió total amb l’espectador... i una tela blava molt grossa!

I mentre La Bèstia anava fent de les seves vam pensar: -per què no tornem al carrer?-. Més ben dit: -acutarem al carrer, a peu de carrer, a un pam del públic, per sentir la trempera que comporta!- Però aquest repte era massa senzill. -Doncs un repte de debò seria que no comportés tres hores de muntatge i haver de carregar trastos amunt i avall com a rucs- va dir un. Però el repte de facilitar el muntatge també era massa senzill. Tots teniem coses a dir, opinions, aportacions, valoracions i, parlant, parlant, en veu alta, cridant, a veure qui la diu més grossa, el repte va sortir sol: Callar!

Després d’espectacles on la paraula era protagonista i l’eina amb la qual ens sentiem més protegits, callar seria el desafiament definitiu. Trobar una nova manera de comunicar-se, redescobrir el cos, l’expressivitat, la mirada i la presència escènica. Paripé és el darrer espectacle que hem fet, un espectacle de carrer, sense paraules i ple de picades d’ullet. Perquè el silenci es pugui convertir en pallassades i les rialles surtin al carrer i es propaguin.

Ah! I en les nostres obres sempre hi acostumen actuar dos personatges. Dos pallassos. Una parella.

Una parella de dos, perquè quedi més clar.

Fèlix, Lluís, Roger i Eloi

LLUÍS PADRÓ

ROGER RIUS

FÈLIX CASANELLAS

ELOI TRES

Contacta amb nosaltres a través del formulari.
Recorda donar el teu telèfon o correu electrònic perquè et puguem respondre el més aviat possible.
També pots posar-te en contacte telefònicament.
609 03 37 31 (Roger) o al 628 26 48 10 (Eloi)

SEGUEIX-NOS!